El Palau de la Música Catalana

Patrimoni cultural
  • Creativitat
  • Lluís Domènech i Montaner
  • Modernisme
  • Oci i lleure

El Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música embruixa els visitants amb una natura irreal de color luxuriós i nimfes que ballen coronades de flors que s’escapen d’uns vitralls que semblen impossibles. És l’exuberància en estat pur vigilada pels rostres severs dels grans mestres de la música. Mig amagat entre els carrers de Ramon Mas i Sant Francesc de Paula, el Palau de la Música emergeix com per art de màgia convertit en un jardí de ceràmica, vidre i metall.

L’esclat de la creativitat

Un segon de silenci que es fa etern. El mateix que fa el públic en acabar de sentir una simfonia perfecta o un ària en la veu pura d’una soprano. Un silenci que es trenca en esclatar en un aplaudiment aclaparador. Això és el que se sent quan s’entra per primer cop al Palau de la Música. Exuberant, voluptuós, impressionant... no s'esgoten mai els adjectius per descriure el magnífic edifici de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, l’única sala de concerts declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 1997, un edifici modernista pels quatre costats que reflecteix la voluntat de modernització de la ciutat de Barcelona.

La història comença el 1905, quan Lluís Domènech i Montaner, un dels creadors de la corrent del modernisme català, va rebre l’encàrrec de construir un auditori per acollir l’Orfeó Català. Amb total llibertat creativa, va projectar una al·legoria de la natura en què nimfes, flors i ornaments vegetals creaven un marc perfecte per sentir la música. L'edifici es va construir al voltant d'una estructura metàl·lica recoberta de vidre, una idea molt avançada per a l’època, i hi va integrar totes les arts aplicades: l’escultura, la forja, el vitrall i la ceràmica. Domènech i Montaner va voler també que la llum fos un element arquitectònic més, per això els grans vitralls, els finestrals i la lluerna central inunden de llum el Palau. El modernisme que es reflecteix al Palau de la Música és més que un corrent estètic: representa tot un moviment ideològic que buscava la modernització de la ciutat.

Un escenari privilegiat

Des de la seva inauguració el 1908, el Palau de la Música, enclavat al centre del districte de Ciutat Vella, ha estat un escenari privilegiat per a la música, però també per a la política i les idees. Grans mestres de la música com Enric Granados, Manuel de Falla, Maurice Ravel, Igor Stravinsky o Frederic Mompou van fer el seu debut en aquest auditori. El Palau de la Música és una sala de referència no només dins del món de la música o de l’arquitectura modernista: és el símbol de tota una època a Barcelona, l’edat en què la ciutat es va fer moderna.

more

Informació de contacte

Segueix-nos: