L'Estàtua de La República

Patrimoni cultural
  • Creativitat
  • Espais urbans

L'Estàtua de La República

El conjunt escultòric de La República, dedicat a Francesc Pi i Maragall, president de la Primera República Espanyola, és l’emblema de la plaça de Llucmajor i un dels símbols de Nou Barris. Integra una estàtua i un medalló, que es van inaugurar l’any 1936 al centre de Barcelona i que van romandre amagats després de la Guerra Civil fins a la seva recuperació, l’any 1990.

La llibertat i el futur

A la cruïlla que formen el passeig de Valldaura, el passeig de Verdum i la via Júlia es troba la plaça de Llucmajor, un dels centres neuràlgics del districte de Nou Barris. Remodelada l’any 1990, la plaça es va dissenyar amb una rotonda central on es va projectar una gran estructura abstracta d’acer destinada a acomplir un objectiu: donar per fi una ubicació a l’escultura de La República.

Al centre, un gran monòlit acompanya una estàtua de bronze de 4,5 metres anomenada Flama, obra de l’escultor Josep Viladomat. Aquesta figura representa una dona jove, nua i altiva, que aixeca el braç sostenint una branca de llorer amb la mà, símbol de la llibertat i el futur. A la base, un medalló de l’escultor Joan Pié amb el rostre en relleu de Pi i Margall, que va ser president de la Primera República Espanyola l’any 1873, conclou el conjunt.

Amb memòria històrica

Totes dues peces tenen una llarga història que es remunta fins a temps anteriors a la seva realització. Va ser l’any 1915 quan l’Ajuntament va decidir projectar un conjunt escultòric dedicat a la República i en honor a Pi i Margall per ubicar-lo al voltant de l’obelisc situat al centre de l’aleshores plaça del Cinc d’Ors, a la cruïlla del passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal. El projecte, però, no es va dur a terme fins a l’arribada de la Segona República. El president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, el va inaugurar oficialment el 12 d’abril del 1936, però després de la Guerra Civil, el règim franquista va ordenar la retirada i la destrucció de l’estàtua i del medalló. Va ser gràcies als arquitectes Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca, que els van amagar en un garatge municipal, que encara es conserven. Allà van romandre fins a l’arribada de la democràcia, quan van emprendre un nou rumb. Ubicats primer a la plaça de Sóller, va ser a la plaça de Llucmajor on van trobar l'emplaçament definitiu, fet a mida d’un barri i d’uns veïns que els han fet seus i els han convertit en un símbol.

more

Informació de contacte