Espais urbans
  • Creativitat
  • Espais d'estudi i recerca
  • Innovació
  • Platges

El Poblenou

L’industrial i popular Poblenou és un dels barris amb més personalitat de Barcelona. El Poblenou és història viva d’obrers i d’anarquisme, de les fàbriques, però ara també és un dels centres de creació més punters. Les xemeneies han deixat pas als ordinadors, i les fàbriques, a les noves xarxes. Tot i la modernitat, una de les millors orxates de Barcelona continua sent del Poblenou.

Un barri amb caràcter

Al principi del segle XX, el Poblenou era conegut com la "Manchester catalana", i ara es podria convertir en la "Silicon Valley de Barcelona". Canvien els treballadors, però el caràcter obrer encara hi roman.

El Poblenou, un barri del sector marítim de Sant Martí, ha vist com canviava la fisonomia dels seus carrers, però sense perdre la seva essència. Un sòl barat i lliure, la proximitat a Barcelona i l'aigua abundant van fer que les fàbriques s’hi instal·lessin i hi creessin un nucli industrial molt potent. El Poblenou acollia fàbriques de tota mena, tèxtils com Ca l’Aranyó – seu de la Universitat Pompeu Fabra, Can Felipa –avui el centre cívic, metal·lúrgiques com Can Girona – de la qual es conserva la xemeneia, farineres, adoberies, fàbriques de xocolata, de licors... Fàbriques i xemeneies, de les quals en queden més de 30 repartides pel barri, competien per l’espai amb les cases que es construïen a corre-cuita per als treballadors, i fins i tot amb les barraques que s’assentaven a la platja, a la zona del Somorrostro, on va néixer la gran bailaora Carmen Amaya. És fàcil seguir les petjades d’aquesta història passejant pels seus carrers, encara estrets i antics, i per als més agosarats, fent un tomb pel cementiri, el primer de la ciutat, on es poden veure antics mausoleus neoclàssics i d’estil modernista.

Els nous aires dels nous temps

La Barcelona del 92 va obrir la ciutat al mar i va donar un nou aire a tota la zona. Les indústries van anar desapareixent i el barri es va transformar. Encara manté el caràcter de barri obrer, però la producció ha canviat força. A les mateixes fàbriques, antigues mostres de l’arquitectura industrial de principis de segle, es canvià la granota de treball per les sabatilles esportives, i ara les empreses de tecnologia, disseny i universitats repoblen el paisatge.

La rambla, escenari dels primers passos de Carmen Amaya, de batalles anarquistes per la millora dels sous, de comerços centenaris, ara és un espai que respira tradició i calma, però que no oblida les seves arrels. D’això se n'encarrega l’orxateria del Tío Che, que ha passat de servir orxata als obrers esgotats que sortien de les fàbriques a fer-ho als joves creatius que s’acosten amb sabatilles i texans i que han convertit la Manchester catalana en la Silicon Valley de Barcelona.

more

Informació de contacte