Joia de l’eclecticisme

La història de l’edifici que avui dia és la seu del Districte de Sants-Montjuïc es remunta a mitjan segle XIX, quan els veïns d’Hostafrancs, que ja formaven part de la ciutat de Barcelona, van reclamar al consistori un edifici municipal on poder fer els tràmits administratius sense haver d’anar a la plaça de Sant Jaume. D’aquesta manera es va inaugurar la Tinença d’Alcaldia d’Hostafrancs, una seu que de seguida es va haver d’ampliar amb la construcció, l’any 1885, de l’edifici que encara es conserva, a càrrec de l’arquitecte modernista Jaume Gustà i Bondia. L’annexió l’any 1897 de l’antiga vila de Sants a la ciutat de Barcelona va significar que l’edifici de la Tinença d’Alcaldia passés a ser-ho de tot el nou districte, i no va trigar a requerir una nova ampliació. Les obres es van reprendre entre els anys 1908 i 1915, a càrrec d’Ubaldo Iranzo i Eiras, i va ser en aquella època quan es van incorporar els vitralls noucentistes de la Sala de Plens.

La Sala de Plens

Amb una façana decorada profusament, majoritàriament amb elements florals, l’edifici destaca sobretot pel seu interior. L’estil modernista de la Sala de Plens, amb terra de mosaic, capitells escultòrics amb figures femenines, bigues de ferro i el sostre decorat amb esgrafiats florals, contrasta amb els grans vitralls noucentistes que inunden l’espai de colors. Elaborats l’any 1914 per Francesc Labarta i Plana, mostren escenes quotidianes que remeten a la indústria, el comerç i l’agricultura, les activitats habituals dels veïns del districte en aquella època.