El Moll de la Fusta

Oci i lleure
  • Barcelona'92
  • Espais urbans

El Moll de la Fusta

Aquest espai va ser, fa molts segles, el primer port de la ciutat, quan Barcelona era romana. Més tard, i tal com indica el seu nom popular, el Moll de la Fusta va tenir funcions de dipòsit i estiba de fusta. Avui dia, i després que es remodelés en el context dels Jocs Olímpics del 1992, és un agradable passeig arran de mar perfectament integrat a la ciutat.

La vida al moll

El Moll de la Fusta va batejar-se oficialment amb el nom Moll de Bosch i Alsina en honor a aquest polític i empresari català que va fer-se ric a Cuba. Tot i així, com passa sovint amb molts espais emblemàtics, pràcticament ningú en fa servir el nom real.

Des d’aquest passeig a peu de costa s’arriba al Palau de Mar, al Maremàgnum i al mirador de Colom, entre altres punts emblemàtics. De nit, el moll és alegre i transitat per la proximitat a les zones d’oci del Maremàgnum, el Born i la Rambla. Però no sempre ha estat així: de la vida dura al moll, en va deixar testimoni, fa prop d’un segle, el poeta Joan Salvat-Papasseit:

“Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.”

Nocturn per a acordió (1925)

La gamba de Barcelona

Al nivell superior del Moll, allà on es van instal·lar molts restaurants avui desapareguts, va funcionar durant un temps el Restaurant Gambrinus, a la teulada del qual es va col·locar una gamba gegantina de 15 metres de llargària. És obra del dissenyador Mariscal i actualment és propietat de l’Ajuntament de Barcelona, que va decidir mantenir-la en aquesta ubicació malgrat que el restaurant ja no hi és. Avui dia és una de les icones més divertides de la ciutat. Més enllà, dominant el mirador del Port Vell, l’escultura Cap de Barcelona, de l’artista pop Roy Lichtenstein, omple de colors l’entorn.

more

Informació de contacte