Sant Pere i Santa Caterina

Espais urbans
  • Barroc
  • Edat mitjana
  • Per fer compres
  • Turisme responsable

Sant Pere i Santa Caterina

Per trobar l’essència de l’època medieval a Barcelona cal fer un tomb pels barris de Sant Pere i Santa Caterina. Cal perdre’s pels seus carrers estrets, embolicats i poc assolellats, per trobar el record d’agullers, barretaires, corders i assaonadors, gremis que els van donar el nom. Passejar-hi és fer-ho per la història, passada i present, de la ciutat; uns suburbis que es van convertir en el rovell de l’ou de la Barcelona medieval.

Els barris medievals

Caminar per Sant Pere i Santa Caterina comporta sorpreses a cada cantonada. Unes restes romàniques, el record del Rec Comtal, vestigis d’antics gremis tèxtils. Aquests barris medievals són llibres oberts d’història enmig de la ciutat. Travessant carrerons i places s'arriba fins a la plaça de Sant Pere, on es troben les restes de l’església de l’antic convent romànic de monges benedictines, Sant Pere de les Puelles, que va ser l’origen del barri. Aquest convent va ser dels més rics de tot Barcelona, ja que les benedictines hi van acollir moltes de les filles de les classes nobles que volien professar. L’altra part del barri, Santa Caterina, també té un origen religiós, ja que es va articular al voltant del convent gòtic de l’orde dels dominics predicadors. I del convent cap al mercat. El 1848, un incendi va afectar el convent, que es va demolir; al seu solar es va aixecar el primer mercat cobert a un recinte tancat de la ciutat: el Mercat de Santa Caterina, una edificació neoclàssica, totalment reformada, el 2005, per l’arquitecte Enric Miralles, el qual va projectar una teulada de mosaic ceràmic que s’ha convertit en una icona del barri.

Noms d’ahir i colors d’avui

El segle XVIII, els barris de Santa Caterina i Sant Pere es van transformar en dos importants nuclis industrials, sobretot de manufactures tèxtils. Els noms dels carrers són la millor manera de resseguir aquestes empremtes: corders, carders, flassaders, cotoners, la plaça de la Llana carrers estrets i serpentejats, construïts resseguint antigues calçades romanes on es van aixecar centenars de cases-fàbrica per acollir-hi els obrers. La pressió demogràfica augmentava i, per tal d’oxigenar la zona, el 1835 es va obrir el carrer Princesa, la primera via empedrada de la ciutat, però no va ser fins al segle XX que es va reorganitzar tota la zona amb la construcció de la via Laietana, una amplia avinguda que va dividir en dos el centre històric de la ciutat, d’una banda Santa Caterina, Sant Pere i la Ribera i, de l’altra, el Gòtic.

Santa Caterina i Sant Pere, dos dels barris amb més personalitat de Ciutat Vella, tornen ara a reviure amb multitud de petits restaurants, botigues i bars, i la zona és una barreja de multiculturalitat i artistes independents que atreuen els visitants. Poetes, pintors, nobles i fins i tot lladres, com el bandoler Joan de Serrallonga, hi van viure. Passejar-s’hi és viure, a peu de carrer, la història de la ciutat.

more

Informació de contacte