Espais urbans
  • Bàrcino
  • Creativitat
  • Museus
  • Patrimoni cultural
  • Turisme responsable

El Raval

El barri de carrers enredats conegut com el Raval, que s’obre des de la Rambla fins al Paral·lel, és el passat i el futur de Barcelona. Un barri dens, diferent, que ha estat sempre un lloc d’acollida i que té una vida cultural única a la ciutat. El Raval és autèntic i té personalitat, i atreu tant que passejar-hi té fins i tot una paraula pròpia: ravalejar. És hora d’anar a ravalejar, de deambular per aquest barri que convida els visitants a impregnar-se de cultura.

Petjades del passat

L’edifici més antic que conserva el Raval és el monestir de Sant Pau del Camp, d’estil romànic i originari del segle X, quan la zona quedava fora de la Barcelona emmurallada. Va ser durant l’època medieval quan el barri, ple de camps de cultiu i convents, també va quedar protegit per les terceres muralles de la ciutat. D’aquell temps, i construïdes segons l’estil gòtic predominant a Barcelona, es conserven importants construccions, com les imponents Drassanes, que delimiten el barri per la banda del mar, i l’edifici de l’antic Hospital de la Santa Creu, avui transformat en Biblioteca Nacional de Catalunya i amb un pati interior obert a tothom i ple de tarongers que convida al descans.

No va ser fins al segle XVIII que es va urbanitzar com un barri més de la ciutat i, de seguida, gràcies a les rendes baixes, es va convertir en lloc de residència d’obrers i immigrants que arribaven de fora, sovint fugint de la fam al camp, per treballar a la cada vegada més activa indústria barcelonina. Malgrat la foscor natural del Raval, on sembla que costa que hi entri la llum del sol, enmig dels carrers estrets i humits d’aquest barri, Antoni Gaudí també hi va deixar la seva acolorida empremta en construir el Palau Güell, la casa familiar de l’empresari Eusebi Güell, la primera gran obra de l’arquitecte modernista, al carrer Nou de la Rambla.

La transformació d’un barri

Al final del segle XIX i començament del XX, el Raval, degut a la seva proximitat al port, es va convertir en el barri xinès de Barcelona. Focus de revoltes proletàries, el barri va ser durament castigat per les guerres, que no van ajudar que el Raval perdés l’aire de suburbi marginal que ha arrossegat durant anys. Però al "xinès" també li va arribar el temps de millora: l’apertura de la rambla del Raval a la darreria del segle XX, la rehabilitació de molts habitatges i edificis emblemàtics, la ubicació dels museus més moderns, com el Museu d’Art Contemporani (MACBA) i el Centre de Cultura Contemporània (CCCB), l’apertura del nou edifici de la Filmoteca de Catalunya i, sobretot, la reconquesta dels carrers i les places per part de la ciutadania han transformat el Raval en el barri de la ciutat amb una oferta cultural més rica i variada, que atreu cada cop més artistes i artesans i on sempre es poden trobar noves propostes emergents. Els carrers són els mateixos, però avui dia semblen més amples, amb més llum i més plens de vida. La mescla de procedències dels habitants i la gran vida cultural que s’hi respira fan d’aquest barri un dels més vius de la ciutat, i ravalejar convida a descobrir nombrosos mons dins un de sol, el Raval.

more

Informació de contacte