L'Eixample

L’Eixample és el districte modernista per excel·lència. Va suposar l’obertura de Barcelona més enllà de les seves muralles al final del segle XIX, i els seus carrers rectilinis, amples i elegants mostren el moviment urbà de la ciutat.

La ciutat que s’obre al món

L’Eixample, que s’estén entre la Gran Via i la Diagonal, és el districte dels passejos principals, com ara el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya i el passeig de Sant Joan; dels edificis més emblemàtics, com ara la Sagrada Família; de la ruta del modernisme, amb el Quadrat d’Or com a epicentre; i alhora és el districte residencial i tranquil, amb jardins amagats en interiors d’illa, col·legis, places i bars, on la vida quotidiana transcorre amb una agradable rutina.

Símbol d’obertura des de la seva creació, l’Eixample es va construir a la darreria del segle XIX, després de l’aprovació del pla proposat per l’enginyer Ildefons Cerdà. Els seus carrers amples, tots iguals entre ells, amb les característiques illes d’edificis de forma octogonal, no sempre han estat aquí, encara que ho sembli. Va ser fruit de dues necessitats: d’una banda, la d’ampliar una Barcelona emmurallada, que ja no tenia capacitat per acollir-hi més població durant l’auge industrial; i de l’altra, la de construir vies que comuniquessin la ciutat amb els que aleshores eren municipis independents, com ara Gràcia, Sarrià o Sants. I el resultat va donar lloc a aquest traçat de carrers precisos i harmoniosos.

Del modernisme al cosmopolitisme

Dividit en sis barris, cadascun té, tot i la similitud dels carrers, el seu caràcter propi. La part Dreta de l’Eixample, que s’inicia a la plaça de Catalunya –el punt essencial d’unió entre la Barcelona medieval i la nova ciutat–, es vertebra al voltant del passeig de Gràcia, i és el barri comercial on l’auge del modernisme es va veure més reflectit, amb edificis com la Casa Batlló, i la Casa Milà, més coneguda com la Pedrera. El seu interès turístic i comercial fa que avui dia continuï sent un eix central de la ciutat.

L'Antiga L’Esquerra de l’Eixample, no tan ostentosa, guarda altres atractius, ja que és un barri tranquil i residencial, presidit a la Gran Via per l’edifici neoromànic de la Universitat de Barcelona, i que abraça entre els seus carrers comercials l’Hospital Clínic i la Facultat de Medicina. La Nova Esquerra de l’Eixample, que s’estén entre l’antiga fàbrica de Can Batlló, convertida en Escola Industrial, i el parc de Joan Miró, on antigament hi havia l’Escorxador, s’acosta a Sants i a la part baixa del parc de Montjuïc, i que es barreja amb el barri de Sant Antoni, un dels més peculiars i populars d’aquest districte, amb el seu marcat caràcter comercial i l’ambient jove i modern d’avui dia.

El barri de la Sagrada Família es desplega al voltant de la gran església monumental que l’arquitecte Antoni Gaudí va llegar a la ciutat, considerada una de les atraccions arquitectòniques més importants del món i que ha aconseguit donar al modernisme català una dimensió internacional. Als carrers d’aquest barri la vida transcorre tranquil·la, amb els carrers plens de petits comerços i veïns de tota la vida.

El Fort Pienc, entre l’avinguda Diagonal, la plaça de les Glòries i l’Arc de Triomf, és un barri animat, amb passejos plens de vida que serveixen com a punt de trobada dels veïns i àmplies zones verdes on fer esport o relaxar-se. És un barri amb una comunitat xinesa arrelada, que s’ha assentat de forma creixent els darrers anys en el teixit comercial, obrint comerços de tot tipus.

La grandària i la diversitat de l’Eixample convida a fer-hi un recorregut per reviure la Barcelona senyorial del passat però gaudint també de la ciutat moderna i cosmopolita del present.

more
Districte 2 L’Eixample