Les 10 Barcelones

L’antiga Bàrcino, el rovell de l’ou d’allò que avui coneixem com a ciutat, on les ruïnes romanes conviuen amb el gòtic medieval, va originar el primer districte: Ciutat Vella. Els seus carres, carrerons i places són un llibre obert de la història de Barcelona.

L’Eixample és el districte burgès i modernista per excel·lència. Va suposar l’obertura de Barcelona més enllà de les seves muralles al final del segle XIX, i els seus carrers rectilinis, amples i elegants mostren el moviment urbà de la ciutat.

El districte de Sants-Montjuïc baixa des de la muntanya estenent-se per la plana i fins al mar, i ofereix un passeig per la història d’una Barcelona comercial i incombustible, on la diversió als barris és una tradició més.

Entre l’avinguda Diagonal, plena de comerços, i el bullici futbolístic del Camp Nou, el districte de les Corts es desplega com una Barcelona enjardinada per descobrir i perdre-s'hi, a mig camí entre el passat rural i l’elegància d’un barri residencial.

El districte més residencial de Barcelona, el vell Sarrià-Sant Gervasi, conserva un aire de poble que el fa un nucli residencial exquisit i tranquil. Envoltat de zones verdes, s’enfila per un Tibidabo ple d’edificis i espais dedicats a la ciència i la diversió.

El districte de Gràcia obre els seus carrers i places a la multiculturalitat, als artistes més cosmopolites, a la música, al teatre i al cinema, però sense perdre la seva essència de poble orgullós i diferent que reivindica el seu passat. Una Gràcia amb gràcia.

Al peu de la serra de Collserola, el districte d’Horta-Guinardó és un gran mirador sobre la ciutat. Sempre ha gaudit de gran fertilitat i d’abundància d’aigua, i les antigues masies i les zones verdes són el seu tresor i el reflex viu d’aquesta riquesa.

El variat i extens districte de Nou Barris, la Barcelona inexplorada als peus de Collserola, acull nombrosos espais verds per gaudir i una intensa vida veïnal i cultural que es mou a un ritme independent de la resta de la ciutat.

El districte de Sant Andreu és com els seus veïns: caràcter, lluita i un profund respecte per les tradicions. Des dels Tres Tombs a l’Esclat i tantes altres festes, la tradició marca el rumb d’un antic poble que, annexionat a Barcelona, encara manté el seu esperit.

A tocar del mar, xemeneies omnipresents donen la benvinguda a Sant Martí tot recordant el seu passat industrial. Una indústria que ha donat pas a la innovació i a les noves tecnologies i ha convertit el districte en el motor de la nova Barcelona.